Aclariment inicial: Hacker no és un concepte només lligat al software. El significat real de “hacker” és aquella persona que s’obsesiona per la seva feina. Un hacker no es justifica, te una missió, un objectiu i no s’atura fins aconseguir-lo.

Us proposo que fem l’exercici de veure la cultura com un patró compartit entre grups de persones, per poder entendre que hi ha un conjunt d’hàbits que defineixen la lent a través de la qual veiem les coses y que guionitzen en certa manera les nostres interaccions amb els altres.

És gràcies a aquest exercici que vull connectar això amb l’analogia que diu: “la cultura és el sistema operatiu de la societat”, enllaça molt bé amb el concepte de hacker. Per a mi és una evidencia que la figura del “hacker cultural” existeix. Es gràcies a l’esforç d’innovació de la gent que vol canviar les coses, a les persones que treballen en “codi obert”, és a dir, fent servir allò que els humans tenim ben interioritzat -el compartir-, que la cultura no es deteriora per impassivitat.
Si seguim en aquest analogia, què és un gestor cultural? En parlarem després… o deixem la pregunta oberta per als comentaris?

Quan els hackers de la cultura fan la seva feina ens fan veure les coses sota una llum diferent.

La cultura ens rodeja. La cultura és invisible, és un intangible. Els hackers “hackejen” allò que veuen que es pot fer diferent. Però com es pot fer “hacking” sobre un intangible? Doncs, la realitat i si ens parem a pensar, els agents culturals hackers fan servir eines i processos similars a les dels hackers informàtics.

observar / trobar / fer art – obrir

trobar camins / catalitzar / explotar el llenguatge

institucionalització / deixar anar / i…

Observar, veure la realitat que ens envolta, valorar els ecosistemes culturals. Trobar, la recerca del punt d’inflexió, la “debilitat” per convertir-la en fortalesa. Fer art – obrir, això és una combinació imprescindible, “fer art” és allò que els gestors de la cultura només saben fer ells, el toc màgic; i “obrir” és la part que més por fa, ja que per molt integrat que tinguem el “sharing” encara costa compartir i obrir el codi amb el que treballes. Trobar camins, aliances, sinèrgies, combinacions, amb altres hackers culturals i sobretot… amb sentit de l’humor.
Catalitzar, fent coses amb els altres, és on resideix la diversió. Com el #bcult, organitzar una cosa informal. Posar persones amb idees i interessos afins en un espai de llibertat. Utilitzar el llenguatge, tags: #bcult son símbols, memes que s’expandeixen. Institucionalització, ara per ara aquest concepte te massa connotacions negatives en el món de la cultura com per usar-lo lliurement sense explicacions o contextualitzacions. Aquí em refereixo a “projectes” que creixen amb les interaccions, que es construeixen i acaben fent-se realitat.
Deixar anar, tendim a caure en la temptació de quedar-nos en els projectes que generem, hi creem vincles “afectius”, ens hi “acomodem”. Però hem d’aprendre a deixar-los anar i que creixin sense nosaltres. Hem d’aprendre a deixar-los en mans d’altres hackers culturals.
I…, tornar a començar, tornar a l’inici, començar un nou projecte, buscar una altra debilitat.

Els hackers culturals son així. Seguim?

@sarok

Ya se han realizado tres encuentros. El grupo está conformado y abierto a nuevas participaciones, la voluntad es que ésta red cerzca y que sume visiones y voluntades. Éste blog es el la vitrina de un impulso reflexivo que a fin de cuentas pretende convertirse en una especie de archivo online, que recopile textos, citas, enlaces, intervenciones, artículos y todas las posibilidades de difusión de contenidos que nos ofrece la web 2.0

De momento se trata de un blog escrito a 16 manos y bajo la filosofía P2P. Si quieres participar activamente en los encuentros, publicar un artículo o sumarte a esta iniciativa envía un mail a bcult2010@gmail.com y te contactaremos de inmediato.
@sonaratv

DOS COSAS INNEGOCIABLES (pero transferibles) PARA COMPARTIR Y DESARROLLAR PROYECTOS: PASIÓN Y CARIÑO
(este es una especie de manifiesto o declaración de intenciones que comparte el grupo Bcult)

Pasión y cariño es últimamente el tópico de nuestras conversaciones en las mesas de bar. Hablamos con naturalidad y constancia de las actitudes y valores que esperamos en la gestión de los proyectos e intentamos ponerles un nombre buscando el mínimo común múltiplo.

Para nosotros estos dos conceptos (pasión y cariño) son piezas clave en cuanto a actitudes que conjuntamente con la planificación, la organización y el sistema, nos tienen que servir para avanzar y humanizar aquello que hacemos, porque (como dice el Rafa Millán) trabajamos con personas , con material sensible.

Cuando hablamos de cariño nos referimos a:

- CUIDAR a los que nos rodean y cada uno de los PROCESOS en los que se participa

- buscar elementos que compartir, el PROCOMÚN, pero también atender y valorar los objetivos personales que cada uno puede buscar

- trabajar en una DIMENSIÓN HUMANA DE LOS PROYECTOS y humanizarlos por complicado que pueda parecer algunas veces

- PLANIFICAR los proyectos poniendo en valor esta dimensión de personas y momentos.

- entender los proyectos, aquello que tenemos entre manos, como un ser vivo, MUTABLE.

Cuando hablamos de pasión nos referimos a:

- CREER en aquello que hacemos, visualizar e intentar compartir el objetivo final

- Poner GANAS y contagiarlas

- Dejarse apasionar y ser al mismo tiempo agentes MOTIVADORES de los que nos rodean

- Buscar la eficiencia en una ecuación que tenga en cuenta el PROCESO más allá de los recursos y los objetivos, (más andar y no sólo llegar)

- Vencer las resistencias y ESCUCHAR el entorno, apostar por decisiones argumentadas y coherentes

- Sacar el TALENTO y lo mejor que cada uno puede aportar a los proyectos, basarnos en la MERITOCRÁCIA

- GESTIONAR la confianza y también la desconfianza

Sobre si éstos dos principios son transferibles o no depende, como siempre de los contextos, de los emisores, receptores y de cómo formulamos los mensajes.

@mardiaca