Aquest post neix d’un twit d’en Rafa Milán després d’una tarda de café i de les reflexions de Sebastien Paquet en la seva presentació “Com ser un hacker cultural” (en 5 minuts).
Aclariment inicial: Hacker no és un concepte només lligat al software. El significat real de “hacker” és aquella persona que s’obsesiona per la seva feina. Un hacker no es justifica, te una missió, un objectiu i no s’atura fins aconseguir-lo.
Us proposo que fem l’exercici de veure la cultura com un patró compartit entre grups de persones, per poder entendre que hi ha un conjunt d’hàbits que defineixen la lent a través de la qual veiem les coses y que guionitzen en certa manera les nostres interaccions amb els altres.
És gràcies a aquest exercici que vull connectar això amb l’analogia que diu: “la cultura és el sistema operatiu de la societat”, enllaça molt bé amb el concepte de hacker. Per a mi és una evidencia que la figura del “hacker cultural” existeix. Es gràcies a l’esforç d’innovació de la gent que vol canviar les coses, a les persones que treballen en “codi obert”, és a dir, fent servir allò que els humans tenim ben interioritzat -el compartir-, que la cultura no es deteriora per impassivitat.
Si seguim en aquest analogia, què és un gestor cultural? En parlarem després… o deixem la pregunta oberta per als comentaris?
Quan els hackers de la cultura fan la seva feina ens fan veure les coses sota una llum diferent.
La cultura ens rodeja. La cultura és invisible, és un intangible. Els hackers “hackejen” allò que veuen que es pot fer diferent. Però com es pot fer “hacking” sobre un intangible? Doncs, la realitat i si ens parem a pensar, els agents culturals hackers fan servir eines i processos similars a les dels hackers informàtics.
observar / trobar / fer art – obrir
trobar camins / catalitzar / explotar el llenguatge
institucionalització / deixar anar / i…
Observar, veure la realitat que ens envolta, valorar els ecosistemes culturals. Trobar, la recerca del punt d’inflexió, la “debilitat” per convertir-la en fortalesa. Fer art – obrir, això és una combinació imprescindible, “fer art” és allò que els gestors de la cultura només saben fer ells, el toc màgic; i “obrir” és la part que més por fa, ja que per molt integrat que tinguem el “sharing” encara costa compartir i obrir el codi amb el que treballes. Trobar camins, aliances, sinèrgies, combinacions, amb altres hackers culturals i sobretot… amb sentit de l’humor.
Catalitzar, fent coses amb els altres, és on resideix la diversió. Com el #bcult, organitzar una cosa informal. Posar persones amb idees i interessos afins en un espai de llibertat. Utilitzar el llenguatge, tags: #bcult son símbols, memes que s’expandeixen. Institucionalització, ara per ara aquest concepte te massa connotacions negatives en el món de la cultura com per usar-lo lliurement sense explicacions o contextualitzacions. Aquí em refereixo a “projectes” que creixen amb les interaccions, que es construeixen i acaben fent-se realitat.
Deixar anar, tendim a caure en la temptació de quedar-nos en els projectes que generem, hi creem vincles “afectius”, ens hi “acomodem”. Però hem d’aprendre a deixar-los anar i que creixin sense nosaltres. Hem d’aprendre a deixar-los en mans d’altres hackers culturals.
I…, tornar a començar, tornar a l’inici, començar un nou projecte, buscar una altra debilitat.
Els hackers culturals son així. Seguim?
@sarok
